Sessió 5


El canvi metodològic amb les TAC
 
Material elaborat per: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Data: Abril de 2015.
A - Introducció
L’element principal que pot aportar l’ús de les tecnologies i els entorns digitals a l’educació és la seva capacitat per reduir la distància entre l’escola i la societat, entre l’àmbit educatiu i el dia a dia de l’alumnat. És importantíssim que l’aula adopti els hàbits i funcionament quotidians dels estudiants per tal de poder ajudar-los a utilitzar aquests hàbits per enriquir el seu procés d’aprenentatge.
 
Per poder assolir aquesta fita no es pot pensar únicament en uns canvis tecnològics. No s'aconseguirà l’èxit amb la simple utilització d’aplicacions 2.0 o d’entorns digitals com a un substitutiu d’eines i recursos tradicionals. Cal introduir uns canvis metodològics que permetin aquests objectius.

Què impliquen aquests canvis metodològics? Un enfocament totalment diferent basat en competències. Cal fer-los capaços d'utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions quotidianes relacionades amb diferents sabers i coneixements transversals.

Cal tenir molt clars aquests objectius i després buscar les metodologies per assolir-los, mai a l’inrevés. Una aplicació 2.0, una manera de fer classe, un recurs interessant, no serà mai òptim si no es té primer ben clar per a què el es necessitarà. Els objectius marquen les eines i les metodologies a utilitzar.

Així mateix, l’alumnat ha de passar a ser l’actor principal d’aquest procés, l’agent o motor del seu propi aprenentatge acompanyat per un docent que li aportarà els mètodes i les eines per poder assolir aquests objectius abans esmentats. Cal tenir  present l'aprenentatge entre iguals, punt clau de l'aprenentatge cooperatiu.

Són diversos els exemples d’enfocaments metodològics que es nodreixen d’aquests entorns digitals. Al lloc "Aprendre i ensenyar en entorns digitals" s'en poden veure alguns.
 
Aquesta darrera sessió del curs de seminari TAC es dedicarà a l'observació i el treball amb dos conceptes que ben segur suposaran un canvi important en la gestió de dispositius, d'una banda, i de la gestió de l'aula a nivell didàctic i metodològic, de l'altra. Es tracta de la modalitat BYOD (Bring Your Own Device, porta el teu dispositiu) i del model pedagògic anomenat Flipped Classroom (classe inversa o capgirada).

Sobre BYOD

A l'article "Hablamos de Educación: El modelo BYOD para el aula", es plantegen diverses preguntes sobre aquest model: 
  • Què ha de fer l'escola davant la irrupció de tot tipus de dispositius mòbils (telèfons, tauletes, etc), prohibir-ne el seu ús o integrar-les com a eines dins el procés d'ensenyament-aprenentatge? 
  • Què passaria si cada alumne portés el seu propi dispositiu (smartphone, tauleta digital, portàtil o netbook)? El docent podria centrar-se en treballar el tema o activitat utilizant una metodologia activa, participativa i dinàmica; proposant treball per problemes o projectes, un estudi de casos, una investigació, la realització d'un mapa conceptual resum del tema a desenvolupar, etc. sense adonar-se'n de si utilitza tal o qual tecnologia.
En parlem...

Sobre Flipped Classroom

Una imatge val més que mil paraules, segons la dita. L'aprofitem per a centrar el concepte de Flipped Classroom. Us proposem dues opcions, una de curta d'uns 2 minuts i l'altra, més completa, d'uns 19'.  Les podeu visionar en diferents moments...



A la classe es poden capgirar o "flippejar" diferents elements o components del procés d'ensenyament/aprenentatge:
  • El paper del professor i el de l'alumne. Selecció del tema a treballar, aportar informacions, ...
  • El material utilitzat: Per obtenir informació (cerca, selecció, lliurament...) per tractar la informació i convertir-la en coneixement...
  • Els continguts curriculars. Competències, continguts, nivell d'aprofundiment... 
  • L'espai on es desenvolupa: A l'aula, a casa, al carrer, al laboratori...
  • La temporització: Seqüenciació de les activitats, temps dedicat a cada activitat